CÀNNABIS (haixix i marihuana): porros, petes, xiris, canuts, flais…

COMPOSICIÓ

El tetrahidrocannabinol (THC) és un dels principis més importants de la planta Cannabis sativa de la família de les solanàcies, considerada en alguns regsitres com a al·lucinògen menor. La tija de la planta s’ha utilitzat històricament per a la fabricació de cordes i altres materials textils (construcció, navegació, indústria, éssent desplaçat pel nylon en temps més recents. La major concentració de principis actius (THC, CNB..) es troben a les flors de la planta femella, anomenades “cogollos”.

Marihuana:

Haixix:


Porro, canut, peta, flai:

fotos de jhonycogollo

EFECTES:
Com qualsevol altra substància els efectes del cannabis depen de diferents factors (tipus de producte o preparat, Dosis administrada i vía de consum (fumada, menjada…), les característiques personals (experiencia prèvia, personalitat…) i el context i la circumstancia en què el cannabis és usat). Així doncs, la mateixa substància pot produir efectes molt diferents.

Efectes psicològics: Per via fumada comencen en pocs minuts i poden durar 3 o 4 hores. Els efectes quan el cànnabis és utilitzat per la via oral ( menjat en forma de pastissos o galetes…) comencen més tard i solen tenir més intensitat i més durada en el temps, fet que pot propiciar reaccions adverses, especialment en persones amb poca experiència amb la substància o persones susceptibles a aquest tipus de reaccions.

Els efectes predominants son sensacions de benestar que poden estar acompanyats d’estat de “riure fàcil” o l’inrevés introspecció i silenci contemplatiu. També una lleu agudesa dels sentits (tacte, gust…) alterant també la percepció del temps.

Considerant els factors ja assenyalats, els efectes plaents solen predominar sobre els neutres o desagradables. Cal assenyalar que a determinades persones aquesta gama d’efectes pot resultar desagradables, incomodes portant fins i tot a estats d’ansietat i/o angoixa. Aquest fet també és freqüent els que s’inicien en el cànnabis per primer cop, ja que no estan habituades als seus efectes.

A nivell orgànic el cànnabis es caracteritza per una toxicitat aguda extraordinàriament baixa, les conseqüències d’una sobre dosificació poden ser notables en relació als seus efectes psicològics, però la possibilitat de morir o patir conseqüències físiques greus és gairebé nul•la.

El fet de que els derivats del cànnabis es fumin habitualment acompanyats de tabac dificulta conèixer quins són els efectes atribuïbles a una o una altra substància.

Alguns dels efectes no desitjats son: sequedat de boca, envermelliment dels ulls per la dilatació dels vasos sanguinis, baixades de tensió que son compensades pel cos fent bategar el cor més de pressa (taquicàrdia). Els marejos pèrdues de coneixement que poden aparèixer en usuaris inexperts que han consumit grans quantitats de cànnabis no són produïts per baixada de glucosa a la sang com erròniament es creu, sinó per disminució de la tensió arterial…