COCAÏNA Coca, farlopa, perico, neu, farina…

COCAÏNA

(DOCUMENTAL INFORMATIU – DRUGSTORE)

COMPOSICIÓ.

La cocaïna que es comercialitza al carrer és una pols cristal·lina, blanca, semblant a la sal de taula encara que amb un sabor bastant amarg,  es pot trobar també en forma més compacta, rocosa.

La cocaïna (o Clorhidrat de cocaïna) és el principal alcaloide de la fulla de la coca (Erythroxylon que és un arbust que creix silvestre en les regions andines de Sud-amèrica), és una planta utilitzada ancestralmebnt amb propietats medicinals i utilitzada en contextos màgico religiosos i culturals. És important no confondre la planta de la “Coca” , amb la cocaína, que és un derivat sintètic d’un dels seus components actius.

Planta de Coca (recomanem : http://www.mamacoca.org/ per tota la informació relacionada amb la cultura de la planta i fulla de coca.

La cocaïna que es troba al mercat freqüentment està adulterada o tallada amb tot tipus de substàncies. Es sol adulterar amb:

Talls inactius (per donar pes): lactosa, talc, manitol, productes laxants…
Talls actius (amb efectes): Estimulants (Ex. Anfetamina) per donar una forta pujada, o Anestèsics locals (lidocaïna) per imitar l’efecte de adormir la boca de la cocaïna de més puresa.
La cocaïna analitzada que arriba als consumidors varia entre un 2% de puresa fins una mica més del 90% en funció de les mans per les quals hagi passat fins a ser adquirida.

DOSIFICACIÓ

La majoria de consumidors de cocaïna la esnifen i la dosifiquen mitjançant ratlles amb la imprecisió que això comporta. D’un gram surten aproximadament entre 12 i 20 ratlles.

DOSI BAIXES

0’1g – 0’25 g

DOSI MITJANA

0’25g – 0’5g

DOSI ALTA

0’5g – 1g

Aquesta dosificació és orientativa, s’han de tenir en compte molts factors com ara, el pes de la persona, la tolerància, etc. Existeixen altres vies de consum com, la injectada, la ingerida (menys freqüents) o la fumada (crack).

La cocaïna pot generar una ràpida i alta tolerància, a més d’una gran addicció psíquica. La síndrome d’abstinència “mono” pot provocar estats de somnolència i depressió, a més d’obsessió per consumir i sentir els efectes agradables a nivell psicològic.

En consumidors habituals es podria dir que es necessiten consumir, no per sentir els efectes de la substància en sí, sinó per deixar de sentir la síndrome d’abstinència, això també podria passar en els consumidors de cap de setmana.

Es pot donar intoxicació aguda o sobredosi, desembocant en taquicàrdies, hipertensió o convulsions, fins i tot pot arribar a provocar la mort per alteració cardíaca o hemorràgia cerebral.

EFECTES

La cocaïna és un estimulant del sistema nerviós central i els seus efectes o “la pujada” es presenten al cap de pocs segons i duren una mitja hora.
– Sensació d’eufòria i benestar.
– Augmenta la sensació de força i capacitat de concentració i imaginació.
– Pupil dilatades, augment de la freqüència cardíaca i la respiració. També es pot donar un augment de la temperatura corporal.
– Depenent de la dosi i la qualitat pot augmentar l’ansietat, el que pot provocar unes ganes irresistibles de fumar i beure, també ganes de parlar, que no de comunicar-se. És com un augment del nivell d’energia, desitjos de riure, ballar, estar actiu …
– Un se sent en possessió de la veritat absoluta, molt encertat en les seves opinions i bromes.
– Es pot sentir inhibició i excitació sexual, el que no sempre es correspondrà a nivell físic.
– Depenent de la persona i la dosi pot provocar rigidesa muscular i una actitud autista.
Al cap de la mitja hora de pujada apareixen símptomes contraris com l’apatia, cansament i sobretot ànsia de tornar a consumir.

DOCUEMNTAL INFORMATIU (SATÈL·LIT)

 

EFECTES SECUNDARIS I RISCOS

Cal tenir en compte que l’endemà del consum es pot notar fatiga, somnolència, irritabilitat, pèrdua de la gana, nàusees i vòmits, reducció de la funció sexual, poden aparèixer més ganes de tornar a consumir i estats depressius.

En usuaris habituals els efectes secundaris són dolor muscular i abdominal, baixada de la libido, irregularitat de la menstruació, insomni, apatia i trastorns depressius importants que poden desencadenar en paranoies. Es poden produir complicacions psiquiàtriques; crisi d’ansietat, disminució de la memòria i de la capacitat de concentració. De vegades pot aparèixer l’anomenada “psicosi cocaínica” (idees paranoides poden produir crisis de pànic, al· lucinacions visuals i auditives …)

També poden aparèixer trastorns nutricionals (bulímia o anorèxia nerviosa), alteracions neurològiques (cefalees o accidents vasculars com l’infart cerebral), cardiopaties (arítmies) problemes respiratoris (perforació de l’envà nasal, dificultats en la respiració …). La cocaïna a més produeix descalcificació i es menja les reserves de vitamina C i B.

Si un es descontrola en el consum de cocaïna i entra en una espiral de consum, Ex Quan decideixes no i acaba sent sí, quan gastes massa diners en la substància o quan comencen a aparèixer efectes secundaris més enllà de la baixada del dia següent … Es ha de prestar atenció i intentar moderar-se, ja que pot arribar a ser una substància molt obsessiva, i influir negativament en el desenvolupament normal de les teves activitats, de la teva oci i en general de la teva vida.

Quan es consumeix per via nasal (s’esnifa) a part de córrer el risc de perforació de l’envà nasal, es pot córrer el risc de contraure malalties infeccioses en compartir els “rul·los” (esnifat) o usar bitllets com rul·los. I a l’hora de consumir per via injectada cal també no  compartir el material de consum per a no compartir també les malalties.